DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

 QUÈ ÉS LA DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA?

És un mètode terapèutic basat en principis conductistes. 

La dessensibilització sistemàtica sembla resultar adequada per el tractament de fòbies. Es tracta d’aconseguir que el subjecte emeti respostes adaptatives a estímuls que anteriorment provocaven respostes no desitjades. Les fases fonamentals d'aquesta tècnica són: 

- El terapeuta estableix una jerarquia de situacions relatives a l'objecte al qual es té fòbia, ordenades de menys a més intensitat.

- Entrenar al subjecte amb una resposta oposada a l'ansietat.

-  Es presenta el subjecte a situacions que li produeixen fòbia començant per la de menor intensitat, quan el subjecte ja no respon amb una resposta d'ansietat sinó que de relaxació es passa a la fase immediatament superior i així successivament fins que el pacient ja no mostra ansietat quan se li presenta l'objecte. 

DESSENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA

Un nen està amb la seva àvia mirant la televisió quan de cop a la televisió es veu un accident d’un autocar on moren vàries persones de l'edat de la seva àvia. El nen al veure els cadàvers i l’autocar estavellat agafa fòbia als autobusos.

Els pares del nen volen anar de viatge per visitar la família, però el pare té problemes d’esquena i no pot conduir. Es decideixen per agafar l’autobús però el nen no hi vol pujar de cap de les maneres.

1)Mostrar vídeos agradables que passin a dins d’un autobús, nens cantant, una pel·lícula etc. (suport visual). D’aquesta manera pensem que el nen veurà que no sempre un autobús reflecteix mals moments sinó que també pot ser un lloc on gaudir d’experiències agradables, cantant, rient, explicant històries, mirant pel·lícules...  

http://www.youtube.com/watch?v=6kUmwI54Zu8&feature=related

2)Donar un llibre de diferents vehicles, on hi hagin diferents apartats i un d’ells sigui l’autobús.

Al nen li agraden molt els vehicles, li agraden molt els cotxes, els avions, els globus, per tant li hem comprat un llibre on surten tota classe de vehicles, perquè vegi que l’autobús també és un vehicle d’aquests que li agraden tant, i que tots tenen coses en comú.

 

3)Jugar amb un autobús de joguina.

Fer jocs entretinguts amb un autobús de joguina, fer pujar ninots com si fossin passatgers i portar-los d’excursió.

4)Portar el nen en un parc on es pugui veure la carretera, mentre ell jugui anirem comentant els vehicles que passin.

D’aquesta manera intentaríem que el nen establís una relació agradable, ja que està jugant al parc, cosa que li agrada molt fer i en el mateix moment de manera complementaria li anem ensenyant com passen autobusos.

5)Acompanyar amb el seu pare a la mare a la parada d’autobús i anar-la a recollir (la mare utilitza el transport públic per anar a treballar). Creiem que aquest fet pot anar bé per dues raons, la primera seria que relacionés anar a buscar la mare ( fet que li produeix alegria al nen) amb el bus i que veiés que la mare arriba bé i que no li ha passat res quan estava a l’autobús.

6)Anar a recollir el seu cosí quan torna de l'escola amb l'autobús. D’aquesta manera pot observar que hi ha molts nens a dins, i que parlen, riuen i com element gratificant anem a recollir el seu cosí per jugar junts per la tarda.

7)Anar a l'estació d'autobús i aprofitar per berenar allà. Com que li agraden molt els dolços el portem a l’estació on hi ha gran quantitat d’autobusos però el portem a berenar i menjar xocolata.

8)Aprofitar que el pare d’un company d’escola és conductor d’autobús, parlarem amb l’escola per si és possible que un dia hi vagi i parli del seu ofici, també que ensenyi el vehicle per dins i per fora amb tots els seus complements (pel·lícules etc). Si el pare d’un amic seu els hi ensenya l’autobús per dins amb totes les seves parts, i els hi parla de les seves grates experiències pot ser el nen veu una altre part que no havia vist fins ara també relacionada amb l’autobús, a part puja a sobre tot i que aquest està apagat.

9)Pujar en un mini bus amb la seva iaia per anar el zoo. Anar al zoo amb un mini bus, perquè es vagi acostumant a pujar a autobusos tot i que aquest sigui més petit i no tingui tant l’aparença d’un autobús, a més hi ha l’estimulant que és per anar al zoo. Hem decidit que fos amb l’àvia perquè l’accident que el nen va presenciar per la televisió era de persones adultes.

10)Pujar tota la família en un autobús per poder anar a veure la família i celebrar el seu aniversari.

REFLEXIÓ

Nosaltres vam escollir el cas del nen de l’autobús ja que ens va semblar que amb deu passos podríem fer més bé la dessensibilització sistemàtica. La raó seria que la nena té una fòbia  extrínseca a les abelles però intrínsicament té també por al pati, ja que va ser el lloc on l’abella la va picar, i per tant s’hauria de treballar amb els dos ítems.

Endinsant-nos més al cas del nen, el qual és el que em tractat, el nen és un nen de 7 anys al qual li agraden molt els vehicles de transport, tret de l’autobús, és un nen que li agrada molt anar a jugar al parc, els animals, estar amb els seus pares, els dolços i especialment els de xocolata.

Dic això perquè la dessensibilització sistemàtica que em dut a terme estar basada especialment amb un nen d’aquestes característiques, intentant contrarestar els moments més desagradables o els que li causen una major angoixa, amb altres que li siguin més agradables perquè així ho pugui relacionar d’una manera positiva.  

Tot i això sabem que cada un dels passos han d’anar supervisats per un psicòleg. Cada un d’aquests passos pot ser una millora per el nen si ha estat dut a terme adequadament, amb el temps necessari, si s’ha repetit tantes vegades com hagin calgut, i sense forçar en cap moment el nen a fer res que ell no volgués.

Per evolucionar del primer al segon pas s’ha d’esperar a que el nen hagi superat correctament el pas que s’ha fet anteriorment, observant el seu comportament i analitzant les reaccions. Si és necessari repetir-lo, es repeteix tants cops com faci falta perquè igual que la dessensibilització sistemàtica ha estat desenvolupada amb l’objectiu d’inhibir les ansietats activades per les pors i aprendre a respondre’n sense, si no es fa adequadament pot reforçar aquella por.  


Els passos de la dessensibilització sistemàtica els vam fer ; Ia Puigdomènech, Susanna Pont i Anael Prados (Jo).

INTROSPECCIÓ

Introducció

La introspecció és un mètode per el qual  l'ésser humà pot analitzar-se a ell mateix i  veure's interiorment.

És un mètode subjectiu, ja que el subjecte s'observa a sí mateix segons el seu criteri, el qual pot coincidir o no amb la realitat. 

El terme introspecció està format per dos mots llatins "intro" i "spectare", el primer significa dins i el segon mirar o observar, per tant des de l'etimologia entenem la introspecció com la capacitat de mirar cap en dins.

                                             Introspecció personal

Tanco els ulls, per tal de dur a terme la introspecció que pocs minuts abans ens havia comentat el professor. Intento desconnectar i explorar el que passa per el meu "cap". Quan el professor ha dit en què consistia una introspecció, he pensat que seria fàcil, ja que molts de cops ja deixo volar la meva ment fins que m'adono que estic en un altre món. 

Però avui el saber que ho havia de fer ha resultat diferent, he tardat força estona a deixar de pensar en què havia de pensar en allò que pensava, llavors he començat a pensar perquè em costava si molts de cops ho feia sense ni adonar-me'n, però la gana que tenia en aquell moment m'ha ajudat una mica, he començat a desitjar que no es sentís cap soroll provinent de la meva panxa en aquell moment en què tota la classe estava en silenci.

He obert els ulls perquè he pensat que pot ser, era la única que els tenia tancats, però no, he mirat tots els altres i tothom tenia els ulls tancats, per tant els he tornat a tancar. 

M'he relaxat tant, i estava tant còmode que m'estava quedant dormida, de fet crec que si no hagués estat per la gana que tenia quasi m'hi hagués quedat.

Llavors m'ha vingut una cançó al cap, feia temps que no l'escoltava, aquesta cançó m'ha fet pensar en l'estiu, perquè l'escoltava sempre on treballava. He començat a pensar en tots aquells bons moments que havia passat, la gent que havia conegut, tot d’imatges bombardejaven el meu “cap” juntament amb tot aquests pensaments del passat ha aparegut algun del futur, al recordar que havia quedat amb un d'ells un dels dies d’aquella setmana i que el veuria.

La gana que tenia m'ha fet baixar d'aquell núvol de bons records per tornar a classe on el professor ha dit que ja s'havia acabat el temps i que comentaríem alguna que altra cosa sobre aquells deu minuts.

                                     Reflexió sobre l'introspecció

Penso que aquets deu minuts, que normalment em passen tan ràpidament m'han passat molt a poc a poc. Que en la meva ment han recorregut molts moments, molts records, alguns que em feien somriure, altres més tristos, imatges algunes de més clares altres possiblement més fantasioses, de situacions que m'hagués agradat viure. 

Però això sí, tot allò que en un moment semblava que jo ho estava controlant, que decidia jo el que pensava i com ho pensava s'havia acabat, no sé en quin moment perquè no m'he adonat, però m'havia deixat portar per la meva ment.

Les imatges tant eren d'un present als primers moments en els que només pensava en la gana que tenia, com d'un passat quan anaven passant els minuts, llavors d'un futur pròxim que tenia ganes que arribés ja i del qual em creava les meves pròpies imatges i finalment retornaven al present amb les imatges de la classe.

Si he de ser sincera, no m'extranya que també hagi pensat en cançons i m'hagi vingut música al cap, ja que m'encanta i aquesta és la que em porta molts de cops a fer volar la imaginació o la meva ment. És un element força bàsic a la meva vida, em passo totes les estones que puc escoltant-ne.

                                                        Conclusió

Una de les conclusions que extrec és que m'ha costat força fer la introspecció, que no ha sigut una cosa fàcil com en pensava en un bon principi, que a vegades controlem massa la nostre ment i pensem massa en allò que hem de pensar i són en els moments que ens deixem emportar en els que realment extraiem coses bones i interessants.

L'altre conclusió que puc extreure seria que una introspecció, definitivament és quelcom molt personal i subjectiu de la nostra ment.