lunes, 1 de noviembre de 2010

INTROSPECCIÓ


Introducció

La introspecció és un mètode per el qual  l'ésser humà pot analitzar-se a ell mateix i  veure's interiorment.
És un mètode subjectiu, ja que el subjecte s'observa a sí mateix segons el seu criteri, el qual pot coincidir o no amb la realitat. 

El terme introspecció està format per dos mots llatins "intro" i "spectare", el primer significa dins i el segon mirar o observar, per tant des de l'etimologia entenem la introspecció com la capacitat de mirar cap en dins.


                                             Introspecció personal

Tanco els ulls, per tal de dur a terme la introspecció que pocs minuts abans ens havia comentat el professor. Intento desconnectar i explorar el que passa per el meu "cap". Quan el professor ha dit en què consistia una introspecció, he pensat que seria fàcil, ja que molts de cops ja deixo volar la meva ment fins que m'adono que estic en un altre món. 

Però avui el saber que ho havia de fer ha resultat diferent, he tardat força estona a deixar de pensar en què havia de pensar en allò que pensava, llavors he començat a pensar perquè em costava si molts de cops ho feia sense ni adonar-me'n, però la gana que tenia en aquell moment m'ha ajudat una mica, he començat a desitjar que no es sentís cap soroll provinent de la meva panxa en aquell moment en què tota la classe estava en silenci.

He obert els ulls perquè he pensat que pot ser, era la única que els tenia tancats, però no, he mirat tots els altres i tothom tenia els ulls tancats, per tant els he tornat a tancar. 

M'he relaxat tant, i estava tant còmode que m'estava quedant dormida, de fet crec que si no hagués estat per la gana que tenia quasi m'hi hagués quedat.
Llavors m'ha vingut una cançó al cap, feia temps que no l'escoltava, aquesta cançó m'ha fet pensar en l'estiu, perquè l'escoltava sempre on treballava. He començat a pensar en tots aquells bons moments que havia passat, la gent que havia conegut, tot d’imatges bombardejaven el meu “cap” juntament amb tot aquests pensaments del passat ha aparegut algun del futur, al recordar que havia quedat amb un d'ells un dels dies d’aquella setmana i que el veuria.

La gana que tenia m'ha fet baixar d'aquell núvol de bons records per tornar a classe on el professor ha dit que ja s'havia acabat el temps i que comentaríem alguna que altra cosa sobre aquells deu minuts.

                                     Reflexió sobre l'introspecció

Penso que aquets deu minuts, que normalment em passen tan ràpidament m'han passat molt a poc a poc. Que en la meva ment han recorregut molts moments, molts records, alguns que em feien somriure, altres més tristos, imatges algunes de més clares altres possiblement més fantasioses, de situacions que m'hagués agradat viure. 

Però això sí, tot allò que en un moment semblava que jo ho estava controlant, que decidia jo el que pensava i com ho pensava s'havia acabat, no sé en quin moment perquè no m'he adonat, però m'havia deixat portar per la meva ment.

Les imatges tant eren d'un present als primers moments en els que només pensava en la gana que tenia, com d'un passat quan anaven passant els minuts, llavors d'un futur pròxim que tenia ganes que arribés ja i del qual em creava les meves pròpies imatges i finalment retornaven al present amb les imatges de la classe.

Si he de ser sincera, no m'extranya que també hagi pensat en cançons i m'hagi vingut música al cap, ja que m'encanta i aquesta és la que em porta molts de cops a fer volar la imaginació o la meva ment. És un element força bàsic a la meva vida, em passo totes les estones que puc escoltant-ne.


                                                        Conclusió

Una de les conclusions que extrec és que m'ha costat força fer la introspecció, que no ha sigut una cosa fàcil com en pensava en un bon principi, que a vegades controlem massa la nostre ment i pensem massa en allò que hem de pensar i són en els moments que ens deixem emportar en els que realment extraiem coses bones i interessants.
L'altre conclusió que puc extreure seria que una introspecció, definitivament és quelcom molt personal i subjectiu de la nostra ment. 




1 comentario: