FREUD

Tasca: a partir de la pel·lícula " Freud la pasión secreta", escull un tema i amplia'l. El tema escollit ha estat el Complexa d'Edip.

Segons la teoria Psicoanalítica de Sigmund Freud, el complex d’Edip designa una etapa del desenvolupament sexual, entre els 3 i 6 anys, la qual correspon a l’anomenada etapa fàl·lica del desenvolupament de la libido i s’acaba en el període de latència. D’acord amb la teoria freudiana, el complex es reviu en la pubertat i aquesta reaparició declinaria amb l’elecció d’objecte, que obra pas a la sexualitat adulta. El complexa d’Edip és l’agregat complexa d’emocions i sentiments infantils caracteritzats per la presència simultània i ambivalent de desitjos amorosos i hostils cap als progenitors. Es tracta d’un concepte central de la teoria psicoanalítica de Sigmund Freud.

Mite del qual va ser inspirat

El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, qui va ser inspirat per la seva denominació en el mite d’Edip de la mitologia grega clàssica, més precisament, en la versió que entrega Sófocles en la tragèdia Edip rei.

Edip és el fill de Layo i Yocasta. Layo, per evitar que es compleixi l’horrible destí que l’oracle l’ha anunciat, entrega a Edip acabat de néixer a un servent perquè l’abandoni.

Desobeint-lo, el servent l’entrega a un pastor, qui l’acull i finalment l’entrega al rei de Corinto i la seva muller Mérope, qui l’adoptaran, i li donaran el nom d’Edip i el crien com si fos el seu propi fill.

Tot i així el jove Edip, al escoltar rumors sobre que el rei i la reina no eren els seus pares consulta l’ oracle de Delfos, qui li revela que el seu destí serà matar al seu propi pare i casar-se amb sa mare. Efectivament, així es dóna, quan descobreix lo succeït es suïcida perquè és incapaç de soportar l’horror del parricidi i l’incest li provoquen, es treu els ulls i en total humiliació, abandona la ciutat.

El primer cop que el complex d’Edip apareix a l’obra freudiana és al 1910.

El complex d’Edip és un paper fonamental en l’estructuració de la personalitat i en l’orientació del desig humà.

Freud afirma que aquesta tendència és Universal i independent de la cultura i organització familiar.

L’elaboració emocional d’aquest complexa s’aconsegueix quan el baró renuncia a la mare perquè accepta que és del pare, i quan la dona renuncia al pare perquè accepta que és de la mare, i es superada amb major o menor èxit amb l’elecció d’un tipus particular de parella fora del triangle familiar.

TEMA DINS LA PEL·LÍCULA

Freud va a la casa d’en Carl, entra i observa detingudament l’habitació. En ella veu l’uniforme d’un general i li pregunta si és seu. En Carl respon que no, que era del seu pare quan tenia la seva edat. Freud li pregunta perquè el té allà. En Carl li respon que està molt orgullós del seu pare i per això el té allà. Freud li pregunta la raó de l’atac al seu pare. Ell respon que no tenia cap motiu per atacar-lo que es deu estar tornant boig, i que si el tancarà en un manicomi, perquè si fos així abans es suïcidaria.

Freud l’hipnotitza, el porta amb les paraules al record del dia de l’accident, estan a casa ell i el seu pare. En Carl comença a recordar: “ el seu pare té un ganivet a la mà, està tallant carn, el ganivet l’enlluerna, el pare el mira amb odi des de l’altre costat de la taula, els seus ulls brillen com el ganivet, desitja clavar-li en el coll, ell també el mira amb mirada desafiadora fixament als ulls, això l’enfureix, va atacar, és ell o jo (Carl), et dessagnaré maleït porc. Freud li pregunta perquè li diu porc al seu pare, ell respon que va violar a una jove, una jove de 17 anys que la violava cada nit , Freud pregunta qui és aquesta jove, i ell respon que és la seva mare. Seguidament s’aixeca i desvesteix el maniquí on hi ha l’uniforme del seu pare i es descobreix un maniquí amb cos de dona que l’abraça i el besa. Freud escandalitzat el fa despertar sense que recordi res de tot allò. 

Passa el temps i Freud no oblida el que ha viscut, i somia constantment i al cap d’un temps decideix tornar-hi, llavors l’informen que està mort, que va morir fa sis mesos de pneumònia en un manicomi.

Freud llavors genera una teoria de la neurosis on la sexualitat és la única causa de la neurosis.

CONCLUSIÓ

En aquest fragment de la pel·lícula podem veure un clar exemple, del complexa d’Edip. En Carl, està enamorat de la seva mare la qual ell veu com una bella noia de 17 anys, i veu al seu pare com al porc, que la viola cada nit.

En aquest moment sent odi i rancor per el seu pare, i per això el vol matar, i el mira de manera desafiant, perquè considera que es posa al mig de la relació entre ell i la seva mare. Però després contràriament té l’ uniforme allà penjat, mostrant l’orgull i el carinyo que sent per ell.

Em va cridar molt l’atenció que al desvestir el maniquí sortís la forma del cos d’una dona, per la manera que ho interpreto és com si el pare ( uniforme) no el permetés arribar a la mare ( el maniquí), és la barrera que separava als dos, i quan desvesteix el maniquí és com si es desfés del pare i això li proporcionaria la llibertat de poder estar amb la mare, sense que res els impedís que estiguessin junts.

La veritat és que globalment he trobat que és una bona pel·lícula, explica de manera molt visual i entenedora tot allò que es pot llegir en els llibres sobre la vida de Freud.

He triat el complex d’Edip com a tema, perquè sempre havia vist com els nens reclamaven l’atenció de la mare, i volien que la mare estigués pendents d’ells i no del pare, que es posessin al mig, però mai havia arribat a pensar quina era la raó d’aquest fet. Aquesta teoria de Freud m’ha ajudat a entendre una mica més alguna parat de la visió dels nens.