Salvador Minuchin va néixer el 1921 a Argentina. Als anys 50 va començar a exercir com a psiquiatra treballant amb famílies pobres, en barris marginals i difícils.
Als anys 60 i 70 va ser partícip del desenvolupament de la teràpia familiar i es va convertir en un model amb el qual els terapeutes comparaven el seu treball.
El seu model, el qual va anomenar “ estructural”, ve a la família com un sistema que tendeix a mantenir-se estable davant les condicions i influències internes i externes, el que, a vegades, afavoreix certa disfuncionalitat en tant tendeix a perpetuar un patiment a la família o a part d’ella. El retorn a la funcionalitat requereix atenir-se a certs principis: restabliment de jerarquies, límits clars en rols i funcions, desfer aliances o triangles perjudicials. El seu model d’avaluació clínica i intervenció, essent complex, és utilitzable no només per terapeutes familiars sinó també per agents de salut de formació menys sofisticada. “Si la família no existís s’hauria d’inventar” necessitem un grup humà que ens aculli, ajudi. La família és un grup diferent dins els altres grups.
Minuchin ens ha deixat un mètode per dibuixar de forma gràfica les relacions que hi ha en un mateix sistema (conjunt de relacions, tipus de relacions..).
El genograma és una representació gràfica d’una constel·lació família generacional ( de tres generacions mínim), que registra informació sobre els membres d’aquesta família i les seves relacions. La seva estructura en forma d’arbre proporciona una ràpida visió de les complexes relacions familiars i és una rica font d’hipòtesis sobre com un problema d’un dels seus components pot estar relacionat amb el context familiar i la seva evolució a través del temps. 
El diagrama sistèmic és també una representació gràfica però més complex que el genograma.
Els símbols que s’inclouen al diagrama sistèmic són més característiques i especifiquen sobre el tipus de relacions incloses dins d’un sistema.
PRÀCTICA
En el primer nivell familiar trobem l’avi amb 87 anys el qual la seva dona va morir amb 80 anys.
Aquests van tenir tres fills el primer té 50 anys està divorciat de la seva dona i té un fill adolescent de 19 anys el qual viu amb ell i l’avi, ja que no s’ha independitzat, un fill el qual té 47 anys i s’ha independitzat i una filla amb 36 anys la qual té una relació oberta amb un home de 40 anys amb el qual ha patit un avort quan el fetus era d’un mes, està embaraçada de 7 mesos i té una nena de tres anys, aquesta filla tampoc s’ha independitzat i per tant viu amb el seu germà , el seu pare i la seva filla.
El nucli del diagrama és una parella la qual consta d’una noia de 18 anys i un noi de 28 anys. En aquesta parella existeix una sobre implicació per ambdues parts. Els pares de la noia estan en contra el xicot de la seva filla, a més el pare té un conflicte ocult amb la seva filla. Les amigues de la noia les quals totes tenen una molt bona amistat ja que es coneixen de petites també estan en contra del noi. La relació de la parella és defensada per els amics del noi, els quals tenen 27 i 30 anys i recolzen la seva relació.
REFLEXIÓ
Si la família no existís s’hauria d’inventar, començaré la meva reflexió partint d’aquesta frase ja que la considero molt interessant.
Molts de nens no tenen la proximitat d’una família ja sigui per un accident el qual ha causat la mort dels pares, perquè no es podien fer responsables d’ells i els han abandonat, perquè hagin donat la custodia a altres persones... Llavors aquests nens han de buscar unes persones que els hi proporcionin un vincle, algú que els hi faci de família per tant inventar-la. Quan ets més gran hi perds algun dels teus pares o ambdós et recolzes amb els amics els quals llavors et recolzes més amb ells enfortint el vincle.
Per això trobo que aquests nens necessiten l’ajut d’un bon psicòleg, per poder restablir una jerarquia i saber establir uns poders. A part de tota aquella necessitat de suport per la pèrdua d’una figura tant important com és la dels pares perquè per molt que a vegades ens puguem enfadar, sempre quan necessites l’ajut d’algú per algun fet de gran importància per a tu sempre recorres aquelles persones en les que tu ets el més important per ells. Quan els veus tristos alguna cosa et fa sentir-te malament a tu també, i intentar fer tot allò que estigui al teu abast per poder fer-los sentir un xic millor o treure un somriure dels seus llavis.
Sobre el dibuix del genograma o del diagrama sistèmic trobo que és una eina molt útil i senzilla per amb un sol cop d’ull poder tenir una idea força clara d’una situació concreta de la família en la què s’hagi de treballar, cosa que facilita les coses per poder dur a terme una bona feina.
