lunes, 7 de febrero de 2011

DIAGRAMA SISTÈMIC




Salvador Minuchin va néixer el 1921 a Argentina. Als anys 50 va començar a exercir com a psiquiatra treballant amb famílies pobres, en barris marginals i difícils.
Als anys 60 i 70 va ser partícip del desenvolupament de la teràpia familiar i es va convertir en un model amb el qual els terapeutes comparaven el seu treball.
El seu model, el qual va anomenar “ estructural”, ve a la família com un sistema que tendeix a mantenir-se estable davant les condicions i influències internes i externes, el que, a vegades, afavoreix certa disfuncionalitat en tant tendeix a perpetuar un patiment a la família o a part d’ella. El retorn a la funcionalitat requereix atenir-se a certs principis: restabliment de jerarquies, límits clars en rols i funcions, desfer aliances o triangles perjudicials. El seu model d’avaluació clínica i intervenció, essent complex, és utilitzable no només per terapeutes familiars sinó també per agents de salut de formació menys sofisticada.

 “Si la família no existís s’hauria d’inventar” necessitem un grup humà que ens aculli, ajudi. La família és un grup diferent dins els altres grups.
Minuchin ens ha deixat un mètode per dibuixar de forma gràfica les relacions que hi ha en un mateix sistema (conjunt de relacions, tipus de relacions..).

El genograma és una representació gràfica d’una constel·lació família generacional ( de tres generacions mínim), que registra informació sobre els membres d’aquesta família i les seves relacions. La seva estructura en forma d’arbre proporciona una ràpida visió de les complexes relacions familiars i és una rica font d’hipòtesis sobre com un problema d’un dels seus components pot estar relacionat amb el context familiar i la seva evolució a través del temps.  





El diagrama sistèmic és també una representació gràfica però més complex que el genograma.
 Els símbols que s’inclouen al diagrama sistèmic són més característiques i especifiquen sobre el tipus de relacions incloses dins d’un sistema.
















PRÀCTICA





En el primer nivell familiar trobem l’avi amb 87 anys el qual la seva dona va morir amb 80 anys.
Aquests van tenir tres fills el primer té 50 anys està divorciat de la seva dona i té un fill adolescent de 19 anys el qual viu amb ell i l’avi, ja que no s’ha independitzat, un fill el qual té 47 anys i s’ha independitzat i una filla amb 36 anys la qual té una relació oberta amb un home de 40 anys amb el qual ha patit un avort quan el fetus era d’un mes, està embaraçada de 7 mesos i té una nena de tres anys, aquesta filla tampoc s’ha independitzat i per tant viu amb el seu germà , el seu pare i la seva filla. 



El nucli del diagrama és una parella la qual consta d’una noia de 18 anys i un noi de 28 anys. En aquesta parella existeix una sobre implicació per ambdues parts. Els pares de la noia estan en contra el xicot de la seva filla, a més el pare té un conflicte ocult amb la seva filla. Les amigues de la noia les quals totes tenen una molt bona amistat ja que es coneixen de petites també estan en contra del noi. La relació de la parella és defensada per els amics del noi, els quals tenen 27 i 30 anys i recolzen la seva relació. 


REFLEXIÓ

Si la família no existís s’hauria d’inventar, començaré la meva reflexió partint d’aquesta frase ja que la considero molt interessant.

Molts de nens no tenen la proximitat d’una família ja sigui per un accident el qual ha causat la mort dels pares, perquè no es podien fer responsables d’ells i els han abandonat, perquè hagin donat la custodia a altres persones... Llavors aquests nens han de buscar unes persones que els hi proporcionin un vincle, algú que els hi faci de família per tant inventar-la. Quan ets més gran hi perds algun dels teus pares o ambdós et recolzes amb els amics els quals llavors et recolzes més amb ells enfortint el vincle.

Per això trobo que aquests nens necessiten l’ajut d’un bon psicòleg, per poder restablir una jerarquia i saber establir uns poders. A part de tota aquella necessitat de suport per la pèrdua d’una figura tant important com és la dels pares perquè per molt que a vegades ens puguem enfadar, sempre quan necessites l’ajut d’algú per algun fet de gran importància per a tu sempre recorres aquelles persones en les que tu ets el més important per ells. Quan els veus tristos alguna cosa et fa sentir-te malament a tu també, i intentar fer tot allò que estigui al teu abast per poder fer-los sentir un xic millor o treure un somriure dels seus llavis.

Sobre el dibuix del genograma o del diagrama sistèmic trobo que és una eina molt útil i senzilla per amb un sol cop d’ull poder tenir una idea força clara d’una situació concreta de la família en la què s’hagi de treballar, cosa que facilita les coses per poder dur a terme una bona feina. 



NECESSITATS HUMANES


Abraham Maslow és un psicòleg format dins el conductisme.
Tot i que a Amèrica el conductisme era el corrent de més pes també s’havia anat formant el psicoanàlisi.
Disgustat amb el model de persona i intervenció del conductisme i del psicoanàlisi.
El conductisme tracta a la persona com una màquina i la seva intervenció és freda. El psicoanàlisi tracta a la persona com el seu “id”, per tant si l’educació no modificava el fons de cada un segons el psicoanàlisi som uns egoistes i només busquem el nostre propi plaer. En la intervenció tampoc si sent còmode.
Per tant Maslow postula un nou model per entendre les persones i el seu comportament. Considera els punts positius de les persones. Des del punt de vista de Maslow en les persones ja existeix la bondat i el positivisme i si es creen les condicions que satisfan les necessitats és un comportament afable, amable.
Tothom qui vetlla per els altres sent una pròpia satisfacció. Finalment l’egoisme i l’altruisme no són tant antònims com es creu i acaben essent més sinònims, perque si estem bé nosaltres (egoisme), podem ajudar als altres i fer que estiguin bé (altruisme).
Per Maslow si les persones tenen cobertes les seves pròpies encessitats poden oferir més coses als demés.
Una necessitat é tot allò que si no es cobreix o es satisfà la persoa emmalalteix o es mort. Si pots continuar vivint no és una necessitat. Maslow així sempre parla de les necessitats bàsiques.
MOTIVACIÓ I PERSONALITAT
Maslow es va dedicar a estudiar les persones plenament humanes. Va estudiar a 3 professors seus que considerava plenament humans o autorealitzats i va trobar:
-          La satisfacció de les necessitats: psicològiques, fisiològiques, espiritual.
-          Vetllaria constantment perquè les necessitats es cobrissin: menjar, dormir, respirar
Per no emmalaltir directament hem de cobrir també altres tipus de necessitats:
Necessitats humanes: Maslow’s Hierarcly of Human Needs.
“Els motius que ens empenyen a actuar és la voluntat de cobrir les nostres necessitats”




A vegades pots deixar de cobrir una necessitat de primer ordre perquè per tu, té un altre ordre. Per exemple: pels pares els fills poden ser més importants que el menjar.




PRÀCTICA
Comportaments constructius: quan els realitzes cobreixen les necessitats i els altres en surten beneficiats. ∑≠0
Comportaments destructius: cobreix la necessitat però hi ha perjudicis en un mateix i/o altres.
Comportaments fallits: s’orienten a cobrir una necessitat però no queda coberta.

NIVELL 1; PHYSIOLOGICAL NEEDS
·         CONSTRUCTIVA: Tens gana i cuines per a tota la família per poder gaudir-ne tots junts.
·         DESTRUCTIVA: Menges menjar caducat que trobes per casa i  llavors et trobes malament.
·         FALLIDA: Un nen té gana i li treu el berenar a un altre nen, la professora ho veu i el renya i li retorna el berenar al propietari.
NIVELL 2; SAFETY: Has d’anar a treballar però per anar-hi pel camí més curt has de passar per una zona on hi ha molts macarres.
·         CONSTRUCTIVA: Hi vas amb algú, així quan hi passes ni hi penses tant i vas més segur.
·         DESTRUCTIVA: Donar la volta tot i que el camí sigui més llarg per no passar-hi, tot i que camines més per arribar el mateix lloc.
·         FALLIDA: Afegir-te el grup de macarres, perquè així et sembla sentir-te més segur tot i que no ho estàs.

NIVELL3; LOVE: Has tingut un mal dia i necessites rebre carinyo de la teva parella.
·         CONSTRUCTIVA: Truques a la teva parella i quedes per quan plegui de treballar per estar una estona junts.
·         DESTRUCTIVA: Truques a la teva parella i li exigeixes que vingui ja, i que deixi o marxi d’on estigui.
·         FALLIDA: Vas al bar i li poses les banyes.

NIVELL 4; ESTEEM
·         CONSTRUCTIVA: T’arregles i et veus guapa.
·         DESTRUCTIVA: Vas de compres, compres i compres i gastes molts diners, però finalment et veus guapa.
·         FALLIDA: Vas a una perruqueria per fer-te un tint de color, però et cremen el cabell.



NIVELL 5; SELF –ACTUALIZATION
·         CONSTRUCTIVA: Fas cursos, t ‘esforces per millorar les teves qualificacions.
·         DESTRUCTIVA: Estudies molt i t’estàs tot el dia estudiant sense parar
·         FALLIDA: copiar per demostrar als altres que ets competent però tu saps que no ho ets i que has copiat.

REFLEXIÓ
Sincerament considero una pràctica molt interessant la que hem realitzat de necessitats humanes.
Estic d’acord amb Maslow, potser cap de les dos corrents principals de l’època era totalment correcte. La consideració que té Maslow sobre que a les persones ja existeix la bondat i el positivisme, que el tenim dins quan naixem i si en l’entorn es creen unes condicions favorables satisfent a unes necessitats el comportament de l’individu és un comportament afable, amable i positiu.
L’afirmació que l’altruisme i l’egoisme no són tan antònims com en un primer cop d’ull sembla, m’ha fet pensar. Té tota la raó, quan tu estàs bé, estàs feliç, estàs radiant d’alegria, encomanes tot això els altres i fas que aquells a qui envoltes també estiguin feliços i conseqüentment estiguin bé, contràriament quan tu no estàs bé, quan et sents trist, malhumorat, insatisfet llavors tot això també ho transmets amb contestes inapropiades, malestar, preocupacions. Així es pot dir que sí, realment l’egoisme és causa quasi directa de l’altruisme podent-los considera quasi com sinònims.
Fent referència a la piràmide de necessitats, sí, cada un d’aquests esglaons són necessitats bàsiques, necessàries per poder ser feliç. Però la frase de que cada persona té un ordre, unes preferències per posar en ordre la piràmide és completament cert. Quan penso en tota aquesta gent que hi ha al carrer, que pobres no tenen un lloc on dormir, no tenen una seguretat, no tenen uns aliments i tot i així molts de cops ells diuen que tenint-se uns als altres ells són feliços. Els nens de països menys desenvolupats que no tenen les facilitats que tenim nosaltres per el menjar però tot i així els veus amb un somriure, ara en aquests temps de crisi molta gent  el què hi ha representat en el primer esglaó de la piràmide és un treball, per així poder assegurar el ben estar de la seva família, que tinguin uns aliments, una casa on viure i poder garantir així les seves necessitats. Així veient tots aquests exemples queda clar que tothom té nivells diferents de preferència.