MECANISMES DE DEFENSA
“El conscient representa 1/7, mentre
que l’inconscient representa 6/7”
Tan sols hi ha una petita franja on l’inconscient es pot rebel·lar al conscient aquesta és el “Pre-conscient”.
L'allò
Segons la concepció Freudiana de l'estructura de la personalitat, l'allò és l'element més primitiu d'aquesta. Quan una persona neix, tan sols està dotat d'allò, que és totalment inconscient,irracional i el dipòsit on es troben les nostres pulsions. Aquestes últimes les podríem definir com energies o motivacions que tenen el seu origen en una necessitat biològica i la seva finalitat és suprimir aquesta tensió creada amb la satisfacció que busquen per poder tornar a l'equilibri inicial. Freud creu que aquestes pulsions són les que motiven el comportament humà, i en una primera teoria pulsional les divideix en dues :
1.Pulsions d'autoconservació : són les encarregades de preservar la vida individual. Serien aquelles pulsions que ens impulsen a buscar menjar,aigua,etc.
2.Pulsions sexuals : són aquelles que preserven la vida de l'espècie, i també les que procuren plaer ; l'energia d'aquestes últimes l'anomena libido
El jo
Un segon element al qual Freud fa referència és el jo. Aquest últim sorgeix de la modificació parcial de l'allò sota les influències i estímuls que rep del món exterior. A mesura que la persona creix, el jo es va enriquint amb les experiències i aprenentatges que va acumulant, i que li permeten adaptar-se a aquest món. El jo és l'encarregat de controlar les pulsions que provenen de l'allò, a través delprincipi de realitat; aquest estipula que la recerca del plaer estarà determinada per les condicions externes, posposant-lo si és necessari.
El jo sempre intenta satisfer les demandes de l'allò, però es troba pressionat per les restriccions que l'imposa el superjo. L'allò envia una pulsió cap al jo, però aquesta ha de passar pel filtre del superjo. Si aquest la considera acceptable, la deixarà passar, però si no, actuarà de barrera i no la deixarà passar. Arriba un moment en què el jo es troba tan pressionat, tant per l'allò com pel superjo, que s'ha de defensar d'alguna manera. Això ho fa a través dels anomenats mecanismes de defensa. Els mecanismes de defensa són uns mètodes o tècniques que inconscientment utilitzem totes les persones per evitar el malestar que ens provoca les frustracions i conflictes del nostre psíquic. Aquest nom va ser introduït per Freud. Aquests mecanismes són del jo, i del que s'ocupen es de treure de l'inconscient alguna cosa amb l'objectiu d'evitar el malestar que això produeix a les persones, aquests mecanismes no es limiten a les persones amb alguna deficiència psíquica, si no que els utilitzem totes les persones.
Aquests mecanismes són:FASE ORAL:
Repressió: És una forma extrema de negació, que consisteix en que la persona suprimeix un fet de la seva consciència enviant-lo a l'inconscient, això ho fa per que aquest fet li produeix mal estar o angoixa. Aquest fet encara es pot recordar, però quan surt ho fa a traves de somnis o de manera distorsionada. Hi ha distints tipus de repressió, per exemple hi ha la que en vers de enviar el fet a l'inconscient el que hi envia és la sensació que això li va provocar, aquest tipus s'anomena d'aïllament.( per exemple recorda la mort d'algú molt estimat, però no recorda el dolor que això li va fer). Un altre tipus és la repressió de negació, que fa que recordis el fet, però que el neguis.
Regressió: És quan una persona s'enfronta a un conflicte retrocedint en el temps i tornant a èpoques més satisfactòries on es sentia més protegit i adoptant un comportament més immadur.
Fixació: La personalitat es desenvolupa a través de fases, i aquest mecanisme de defensa el que fa és que quan descobreixes que passar a la següent fase et provoca angoixa, queda a l'altre fase, que els hi és més satisfactori, i segueixen amb el comportament de la fase anterior. D'aquestes persones es diu que són immadures.
Projecció: És una distorsió de la realitat que consta en atribuir els pensaments o actes indesitjables propis a una altre persona, evitant així sentir-se malament ell, és el mecanisme propi dels paranoics.
Identificació: És el procés de incorporar-se a un mateix els valors, les actituds i les creences de una altre persona més “poderosa”, que consideres que és un model a seguir en tots els àmbits, un exemple és quan als adolescents vesteixen com els seus cantants preferits. Si el grau d’imitació augmenta i és total s’anomena introjecció.
Negació: És negar-se a admetre que existeix un problema. Freud ho defineix com idees intolerables que el subjecte no vol deixar arribar a la seva consciencia. Un exemple d’aquest cas és quan en els nens petits se’ls hi mort la mascota, algun pot continuar fent veure que encara és viu, cosa que li permet no adonar-se del que ha passat realment.
Compensació: És quan fracassem en alguna cosa o ens sentim menys dotats de lo normal en algun aspecte, en molts casos els mecanismes de defensa estimulen triomfar en la mateixa direcció o en alguna esfera substitutiva. Per tant, podríem dir que seria desenvolupar una conducta en la qual el subjecte pot sentir-se superior a la majoria per contrarestar en allò que s’hagués sentit inferior.
Aïllament: En aquest mecanisme es destrueixen les connexions existents entre una causa i la seva conseqüència. Gràcies a l’aïllament el subjecte coneix les vivències que han estat causa dels trastorns, però no sap que aquelles persones són les que provoquen els símptomes, recorda fets recents o passats. És el símptoma peculiar de les neurosis compulsives.
Anulació: Consisteix en una esborrada del primer sentit de la compulsió després d'un acte de sentit contrari.
Reparació: És un procés d'autocrítica constructiva que ensenya revisant la conducta passada, per corregir o modificar la conducta futura.
FASE ANAL:
Formació reactiva: És quan es tenen desitjos que provoquen ansietat, aquests desitjos es transformen en una conducta contradictòria cap a ells, i així eviten l'angoixa. Per exemple un home que es sent dona, però no ho pot acceptar tindrà una conducta d'odi cap als transsexuals, aquesta conducta, pot arribar a desencadenar agressions físiques cap als transsexuals.
Racionalització: És quan algú tracta de convèncer-se a sí mateix donant-se explicacions a ells i als que l’envolten de manera que els pensaments inacceptables es justifiquin amb uns arguments.
Fantasia: És una actitud que consisteix en imaginar-te una cosa que vols fer però que en la vida real no pots dur a terme.
Desplaçament : El desplaçament és una tècnica de defensa que el que fa és substituir la causa del problema per una altra cosa que no està prohibit o que no causa pertorbacions i així s'evita l'angoixa.
FASE FÀL·LICA:
Sublimació: Dins dels mecanismes de defensa més positius per la descarrega de les tensions podem considerar la sublimació. La sublimació ve a ser com un medi per arribar a la satisfacció en forma substitutiva o imaginària a les dos tendències bàsiques dels nostres instints: la sexualitat i l’agressivitat. Es tracta d’una classe de comportament o conducta en el que tendències, impulsos instintius, desitjos, etc. que són moralment i culturalment rebutjables per la consciència i per la convivència social es descarreguen canalitzant la seva energia en comportament socialment acceptables. Totes les activitats científiques, artístiques, intel·lectuals, religioses i culturals, en general són – segons Freud- conseqüència de la sublimació.
El superjo
Per últim hi ha el superjo. Aquest element integrant de la personalitat el podríem equiparar amb el paper que desenvolupa la societat sobre les persones. És l'encarregat de reprimir i controlar les pulsions, i podríem dir que és el fruit de la pressió social imposada sobre les persones. Es forma a través de l'educació de la persona que inclou l'adquisició de models de conducta, costums,control individual, etc. El seu paper fonamental és decidir el que és acceptable del que no ho és per tal que l'individu es pugui adaptar en la societat que viu. El superjo el podríem dividir en dues parts :
1.Consciència moral : correspondria a la part que internalitza els costums, els càstigs, les restriccions morals, etc.
2.Ideal del jo : correspondria a un model de persona, és a dir, a la recerca de la perfecció. Quan una persona intenta seguir aquest ideal està satisfeta amb ella mateixa, però en canvi, si fa alguna cosa incompatible amb ell se sent culpable.
Teoria del desenvolupament psicosexual de Freud
Fase oral: plaer per la boca, si es supera de la manera adequada, la fase queda superada i passa a una altre, sinó queda superada hi haurà una fixació.
Entre el 2n-3r any: Fase anal: satisfacció dels esfínters si se li obliga el control d’aquests abans d’hora pot desenvolupar una fixació.
Fase fàl·lica (3-6anys): Nens i nenes son diferents. Plaer a partir de la zona genital. Complexa d'Edip i d’Electre ( el nen s’enamora de la mare, la nena del pare). El nen s’identifica amb el pare adopta els seus rols sexuals si es supera la fase els nens podran tenir relacions home-dona. Si no les relacions poden ser dificultoses.
Fases latència (6-12 anys): Relacions normals nens- nenes. És una fase tranquil·la, amb relacions lògiques, els nens juguen amb nens i les nenes amb nenes. Preparació de la fase final.
Fase genital( +12 anys): La persona podrà gaudir d’una sexualitat sana,estable i normal si totes les etapes s’han desenvolupat de manera adequada.
7 PECATS CAPITALS
IRA, LUXÚRIA,GULA,PERESA, SUPÈRBIA, ENVEJA, AVARICIA
PRÀCTICA: Realitza una pràctica constructiva i una altre destructiva per cada un dels set pecats.
IRA: CONSTRUCTIVA: córrer DESTRUCTIVA: picar
LUXÚRIA: CONSTRUCTIVA: masturbació DESTRUCTIVA: violació
GULA: CONSTRUCTIVA: endreçar l’armari DESTRUCTIVA: menjar un pastís d’aniversari que era per tota la família.
PERESA: CONSTRUCTIVA: t’aixeques i fas l’esmorzar per tota la família DESTRUCTIVA: no presentar-te per fer un treball en grup.
SUPÈRBIA: CONSTRUCTIVA: Fer classes de repàs per la gent que li costa més. DESTRUCTIVA: humiliar la gent amb els teus coneixements.
ENVEJA: CONSTRUCTIVA: competir per poder treure més bons resultats per tu mateix. DESTRUCTIVA: ratllar el cotxe d’una persona que té el que a tu t’agradaria tenir.
AVARÍCIA: CONSTRUCTIVA: estalviar els diners per després poder-ne treure un major profit. DESTRUCTIVA: robar per poder-ho tenir tot.
Reflexió:
La primera frase que em fa reflexionar entorn Freud és aquella que diu “El conscient representa 1/7, mentre que l’inconscient representa 6/7”. El primer cop que vaig sentir aquesta frase em va xocar molt, vaig començar a pensar que si era així, tot allò que creiem ser, tot lo que creiem saber com som, en definitiva no és res. Es pot dir que pràcticament no ens coneixem, no sabem com som ni què som capaços de fer en algun moment donat. Sis setenes parts de nosaltres ens són totalment desconegudes i només poden arribar a penetrar lleugerament a través dels somnis, els quals la majoria de cops ni recordem com són.
Els mecanismes de defensa va ser un altre dels conceptes que em van cridar l'atenció. Al llegir-los em vaig adonar que són moltes de les coses que "inconscientment" fas, però tot i que sembli il·lògic mai havia parat a pensar que tot aquests mecanismes els fèiem automàticament per evitar allò que ens pot fer mal i patir.
Al citar i llegir cada un d'ells va ser quan realment vaig fer l'esforç d'imaginar una situació de la meva pròpia experiència i és quan posant aquests exemples els entens més fàcilment i t'adones de la gran utilitat que tenen. Trobo que el mecanisme de negació és un dels més freqüents, molts de cops ens neguem a nosaltres mateixos que alguna cosa ens fa mal, perquè així sembla que això no sigui així, i que aquest suposat malt no es produeix, el nostre entorn s'adona i ens ho diu però tot i així nosaltres ho neguem dient que això no és cert, és com posar-nos un mocador als ulls per no voler veure el que sabem que hi ha davant nostre.
La teoria psicosexual de Freud trobo que va aportar molt de què parlar per la manera en què va ser entesa, però explicada d'una manera més senzilla trobo que està molt ben trobada. O a cas no senten plaer els nadons quan la mare els hi dóna de mamar? Si ho traslladem a un altre exemple, no sentim plaer nosaltres al alimentar-nos quan tenim gana? No sentim plaer quan vas al lavabo després de que alguna cosa no et permeti anar? Pot ser allò que va provocar una revolució més gran va ser el Complex d'Edip o d'Electre, però és així, quan el vaig sentir per primer cop em vaig sentir identificada. Quants cops no em intentat cridar l'atenció del pare? El pare dir-li que la mare està molt guapa i que li queda molt bé la roba i la nena posar-se i dir i a mi? Quants cops no et poses el mig mentres el pare i la mare estan caminant? Tot això són actes senzills que fem tots quan som petits per cridar l'atenció d'aquella persona.
Respecte la pràctica dels set pecats capitals, puc dir que sí, que a vegades seria molt més útil buscar una manera constructiva per aplicar aquells desitjos instintius moralment i culturalment indesitjables i que sense un gran esforç per realitzar-ho es pot obtenir un gran benefici.
Per finalitzar, la pràctica dels 7 pecats la vaig realitzar amb la Glòria Grau i la Marta Oró.
Bona feina, Anael!
ResponderEliminar